EL PAISATGE
Introducció: el paisatge com a recurs
A l' Estat Espanya, el paisatge no ha estat fins ara objecte d'una ordenació legal sistematitzada i concreta, sinó que apareix esmentat de forma dispersa dintre del camp de l'urbanisme, en les normatives del Ministeri de Medi ambient o en legislacions referents a política agrària. D'aquesta manera s'han pogut regular alguns aspectes, com la unificació d'edificacions i infraestructures en el paisatge, però resulta clarament insuficient. S'estudia el paisatge sempre des del punt de vista d'altres ciències, com l'enginyeria o l'arquitectura, per exemple, no com un objecte d'estudi particular, el que provoca certa descoordinació.
Però el paisatge és més que un dels aspectes a considerar en relació al medi ambient. És responsable directe de la nostra qualitat de vida, és un autèntic patrimoni cultural, a més d'una importantíssima font de recursos. Per a protegir-lo es fa palès un enfocament pluridisciplinar
Concepte de paisatge
Donar una definició única i completa de paisatge és, si no impossible, molt difícil. Depenent de l'enfocament que es done a aquest terme (geogràfic, ecològic, o de planificació mediambiental, per exemple), el concepte varia.
DEFINICIÓ DE PAISATGE "Fragment del territori en el que intervenen les interaccions mediambientals i culturals i que l'home percep segons la seva pròpia sensibilitat".
CONVENCIÓ EUROPEA DEL PAISATGE (Florència, 20 octubre 2000)"Designa qualsevol part del territori, tal com es percebuda per les poblacions, en la que el seu caràcter resulta de l'acció de factors naturals i/o humans i de les seves interrelacions".
El professor González Bernáldez considera que en un paisatge és possible distingir dos subsistemes el fenosistema i el criptosistema que poden ser considerats com subsistemas.
És el conjunt de components directament perceptibles o indicadors d'un paisatge i que podem percebre a través dels sentits. D'aquesta manera, els indicadors poden ser qualsevol component o situació de tipus geològic, climàtic, biològic, històric, cultural, etc. Per exemple, la presència o absència d'un ésser viu, la forma dels arbres, el color de les fulles, el cabal i el color de l'aigua dels rius, determinats tipus de núvols, una resta o monument històric, els diferents sons (éssers vius, vent ...), etc., són exemples concrets d'indicadors.
Criptosistema / Del grec kripto , amagat.
Abasta tots els elements i processos no perceptibles i invisibles del paisatge (microorganismes, minerals, variables físicoquímiques i processos), els quals solament poden ser posats de manifest de forma indirecta a través d'una metodologia analítica i la utilització d'instruments científics. El seu estudi aporta informació per a comprendre i interpretar un paissatge, i d'aquesta manera, poder deduir el seu passat, i tractar de conéixer el seu futur. D'alguna manera, conèixer el criptosistema seria conèixer l'explicació dels processos ecològics que serveixen de nexe d'unió a un determinat paisatge. A grans trets, el que en realitat ocorre dintre d'un paisatge com el de la figura que tenim a continuació, són tres tipus de processos: una transferència de matèria, una transferència d'energia i l'evolució del propi sistema en el temps (successió ecològica)
Fig. 1.- Subsistemes del paisatge.
Interpretar un paisatge seria passar del fenosistema al criptosistema o, dit d'una altra manera, posar de manifest, les relacions entre fonosistema i criptosistema. Així, hem del color lletós de les aigües d'un riu indiquen que procedeixen del desglaç, mentre que les aigües de color marró indiquen fortes precipitacions i grans pèrdues de sòl en la conca. Els bioindicadores són organismes que amb la seva presència o absència, abundància o escassesa, o amb la realització d'algun dels seus processos biològics, ens informen de les característiques del mitjà i del paisatge on es desenvolupen. Per exemple, la presència de líquens arborescents ens informa d'una gran puresa de la qualitat de l'aire, o bé, la presència de sureres en un territori és indicació que aquests sòls són de caràcter àcid.
2: La composició del paisatge
2,1. Components del paisatge
Denominem components del paisatge als elements estructurals, fàcilment distingibles, naturals o artificials, que conformen un paisatge. Aquests elements s'interrelacionen entre si de manera que l'alteració o modificació d'un d'ells afecta a la resta i, per tant, al propi paisatge. Els canvis per causes naturals, deguts a processos geològics externs o a variacions del clima terrestre, solen ser lents excepte els provocats per processos catastròfics; no obstant això, les modificacions causades per l'ésser humà apareixen amb més rapidesa.. Podem classificar aquests factors en abiòtics, biòtics i antròpicos.
2.1.- Factors abiòtics (físics)
Component geomorfològic . Proporciona el substrat, el territori i la forma del paisatge i té una gran influència sobre els altres. Comprén els següents elements:
• El relleu i la topografia , resultat dels processos geològics terrestres.
• La litologia : naturalesa de les roques, disposició, estructura. Condiciona la vegetació
• L'element edàfic, és a dir, el tipus de sòl. Condiciona la vegetació
L'element hidrològic , que comprèn l'aigua superficial (mars, rius, llacunes, etc.), la seua disposició, la seva mobilitat o quietud. Exerceix una gran atracció sobre l'observador. És important prendre nota de certes característiques quantitatives de les diverses formes d'aigua (nombre, forma, cabal, permanència i dimensions), així com de les qualitatives (neteja, color, moviment, transparència i temperatura).
Aire : Es tracta del component que d'una banda personalitza el clima d'un territori (element d'important inflüència en els components biòtics i l'acció humana) i, per una altra, és el mitjà difusor dels sons i de les olors .
2.2.- Factors biòtics
El component biòtic per excel·lència és la vegetació, ja que la fauna, excepte casos molt concrets (espècies gregàries o molt abundants), no té un paper destacat en la percepció del paisatge a causa de la seva mobilitat. De la vegetació no ens interessa el coneixement de les espècies, sinó altres aspectes, com els biotips presents (herbes, arbusts o arbres), la distribució i la densitat. La vegetació és la responsable d'algunes de les característiques estètiques més patents del paisatge, com el color, el contrast, la textura, etc.
2.3. Component antròpic.
Comprén les estructures que apareixen en el paisatge o les actuacions sobre ell que són degudes a l'acció humana. En el planeta és difícil trobar paisatges «naturals», sense cap tipus d'influència humana, sobretot en zones amb una història de successió de diferents cultures, com és el cas de la conca mediterrània. Les actuacions humanes més freqüents sobre el paisatge són degudes a:
• Activitats agrícoles i ramaderes: conreus extensius i intensius sota plàstic, pastures i construccions annexes.
• Activitats lúdiques i esportives: jardins, camps d'esport, estacions d'esquí
• Obres públiques puntuals: ponts, preses, ports.
• Obres públiques lineals: carreteres, ferrocarrils, esteses elèctriques.
• Espais rurals i urbans: pobles, ciutats.
• Espais industrials: polígons industrials, centrals energètiques.
• Explotació de recursos: pedreres, mines, roturacions.
En definitiva, quan contemplem un paisatge, podem descompondre'l en un escenari físic, configurat pel component geomorfològic i el climàtic, en una actuació dels éssers vius, fonamentalment la vegetació i l'acció humana sobre l'entorn
Fig. 2 : Components del paisatge
