LECTURA
3
L’ESCALFAMENT GLOBAL
“L’escalfament global és una de les amenaces més greus que afronta el nostre planeta. L’acumulació a l’atmosfera de diòxid de carboni i d’altres gasos que contribueixen a l’efecte hivernacle amenaça amb grans canvis climàtics. Tot i que està augmentant la consciència de la gravetat dels nostres problemes ambientals, els esforços iniciats per afrontar-los han estat fins ara limitats. "
GUS SPETH, President, World Resources Institute.
Què és l’escalfament global?
Al llarg dels últims cent anys, l’espècie humana ha convertit la Terra en un immens experiment no planificat. En alliberar quantitats sense precedents de gasos d’efecte hivernacle (diòxid de carboni, metà, cloro-fluorocarbonis, òxid nitrós i gasos que creen ozó troposfèric), el que hem fet, en efecte, és apujar el termòstat del planeta. Els gasos d’efecte hivernacle actuen de manera semblant als vidres d’un cotxe aparcat al sol: hi deixen entrar l’energia del sol, però després capten la calor reemesa. L’efecte hivernacle es produeix de manera natural, i evita que la Terra esdevinga glaçada i inhabitable, però els últims cent anys les pràctiques humanes han comportat un increment de l’acumulació dels gasos d’efecte hivernacle.
Els científics ja han detectat un increment de la temperatura global de 0,5ºC, que podria ser conseqüència de l’efecte hivernacle, i preveuen un increment d’entre 1,5 i 3ºC a la primera meitat del segle XXI, si les emissions de gasos d’efecte hivernacle continuen a l’escala actual. Els anys més calorosos d’aquest segle s’han produït durant els darrers 15 anys, essent el 1987 i el 1988 els més calorosos de tots els anys dels quals tenim dades documentades.
A mesura que creixen la població mundial i l’ús de combustibles fòssils, s’emetran a l’atmosfera quantitats més grans de gasos hivernacle. Tot i que els països industrialitzats representen només el 20% de la població del món, són responsables del 80% del diòxid de carboni emès a causa de l’ús de combustibles fòssils. El diòxid de carboni (el responsable d’aproximadament la meitat de la tendència a l’escalfament global), l’òxid nitrós i l’ozó troposfèric -el que es produeix a nivell de terra a causa de les reaccions dels hidrocarburs alliberats en la crema de combustibles fòssils amb l’oxigen gasos (O2), donant com a resultat el gas ozó (O3)-, són productes secundaris de la crema de combustibles fòssils (carbó, petroli i gas) i llenya. És important observar que la combustió del gas natural emet un 70% menys de CO2 per unitat d’energia comparat amb el petroli, i un 50% comparat amb el carbó. Els boscos i els oceans absorbeixen el CO2 de manera natural, però no són capaços d’absorbir les quantitats emeses en l’actualitat.
La desforestació, amb la consegüent crema o utilització de la fusta, allibera grans quantitats de CO2, a més de metà, monòxid de carbó, ozó i òxid nitrós. El metà, responsable d’un 18% de l’efecte hivernacle, el generen també les maresmes, el bestiar, els arrossars, els abocadors, les termites i els combustibles fòssils. Els cloro-fluoro-carbonis (CFC), utilitzats en neveres, condicionadors d’aire, aerosols i alguns productes de neteja, són responsables d’un 17% més de l’efecte hivernacle.
Molts científics pronostiquen que, a mesura que pugin les temperatures del planeta, la vida a la Terra afrontarà una sèrie d’amenaces potencialment catastròfiques. La precipitació disminuïrà en algunes regions del món, fet que provocarà pèrdues de conreus i l’expansió dels deserts. En altres zones les pluges augmentaran i produiran inundacions i la ràpida erosió de terres. Els canvis climàtics dels hàbitats naturals podrien provocar l’extinció d’espècies de plantes i d’animals incapaços de migrar cap a climes més favorables. I el nivell dels mars pujarà, inundant les regions costaneres i introduïnt aigua salada als aqüífers costaners.
Coses que podem fer
• Reduir el nostre consum d’energia mitjançant un ús més eficient. Algunes companyies elèctriques han començat a fer campanyes d’incentius econòmics per a facilitar la instal·lació d’aparells eficients.
• Per tal d’estalviar energia, comprem productes en envasos reutilizables o reciclables.
• Plantem un arbre (o més) cada any, i cuidem-lo fins que pugui sobreviure sol. Els arbres absorbeixen el CO2, donen ombra als edificis i generen oxigen.
• Fem que l’administració local prepare un pla per incentivar els desplaçaments amb transport públic, sistemes d’ús col·lectiu del transport privat i amb bici o a peu.
• Escriure als representants polítics per fer-los donar suport a legislacions que promocionen l’eficiència energètica i les energies renovables: solar, eòlica, biomassa i geotèrmica.
• A l’hora de comprar una estufa o una caldera, considerem el consum equivalent que té en kWh per unitat de calor. Mirem que siga de gas, ja que són menys contaminants i més eficients energèticament.
• Evitem l’emissió a l’atmosfera de CFC, reparant immediatament qualsevol fuga de la nevera o de l’aire condicionat del cotxe, i assegurant-nos que es reciclen els CFC quan aquests aparells es revisen o es desballesten.
• Donem suport a la planificació familiar a tot el món.
Activitat
Explica detalladament com aquestes mesures, preses a nivell personal, poden propiciar una disminució de del problema d’escalfament global del planeta. Proposa 5 mesures a nivell institucional encaminades en la mateixa direcció i explica-les
