Lectura 2
RESIDUS RADIOACTIUS
Els residus radioactius són materials en forma gasosa, liquida o sòlida per als quals no està previst cap ús, que contenen o estan contaminats amb elements químics radioactius (també anomenats isòtops radioactius o radionúclids) en concentracions superiors a les establertes pels organismes reguladors.
Aquests residus poden suposar un risc per a l'ésser humà i el medi ambient a causa de les radiacions ionitzants que emeten els radionúclids que hi contenen, pel la qual cosa deuen ser controlats i gestionats de manera segura. No obstant això, a diferència d'altres residus tòxics que es generen en altres activitats industrials, la toxicitat dels residus radioactius decreix amb el temps, a mesura que es desintegren els isòtops presents en ells i es transformen en elements químics estables.
Des del punt de vista de la seguretat i la protecció radiològica, l'objectiu principal que deu perseguir la gestió dels residus radioactius és limitar les exposicions a la radiació dels treballadors i del públic, minimitzant els possibles efectes a llarg termini en el medi ambient i en les generacions futures.
Els residus radioactius es classifiquen, generalment, d'acord amb les concentracions de radionúclids que contenen i de la vida mitja d'aquests isòtops, factors que en definitiva són indicatius del risc que poden suposar i per tant de la complexitat de les solucions tècniques i mesures de seguretat a prendre en el seu control i gestió. Atenent a aquests aspectes poden distingir-se dos grans grups:
* Residus radioactius de baixa i mitjana activitat
Contenen concentracions baixes o mitjanes de radionúclids de vida mitja curta, generalment inferior a 30 anys (isòtops emissors beta-gamma) i un contingut baix i limitat en radionúclids de vida llarga (emissors alfa).
Aquests residus deixen de ser perillosos per a la salut en alguns centenars d'anys, pel que poden ser emmagatzemats de manera definitiva en instal·lacions en superfície o a poca profunditat, que garanteixin el seu aïllament per aquests períodes de temps.
Dintre d'aquesta categoria es troba altre grup de residus, els de molt baixa activitat, que contenen radionúclids en concentracions molt baixes. Es generen en totes les instal·lacions nuclears i radioactives, i en determinades condicions una part d'ells poden ser gestionats com residus convencionals.
* Residus d'alta activitat
Contenen concentracions elevades de radionúclids de vida curta i mitja i concentracions considerables de radionúclids de vida llarga, generen grans quantitats de calor, com a conseqüència de la desintegració radioactiva i, encara que l'activitat decreix amb el temps, trigarà varis milers d'anys a arribar a un nivell no nociu per a la salut.
En conseqüència, aquests residus requereixen sistemes més complexos i robusts per al seu emmagatzematge definitiu, que garanteixin el seu aïllament dels éssers humans i del medi ambient durant milers d'anys, mitjançant la seva disposició en instal·lacions a mes de 500 metres de profunditat (denominades instal·lacions d'emmagatzematge geològic profund).
Gestió dels residus radioactius
La gestió dels residus radioactius comprèn totes les activitats tècniques i administratives des que es generen fins que s'emmagatzemen de forma definitiva, incloent totes les operacions intermèdies de maneig, tractament, acondicionament i emmagatzematge temporal, a més de l'emmagatzematge definitiu. Per activitats administratives s'entenen aquelles que emanen de l'administració i estan dirigides al control i la seguretat de les activitats i operacions tècniques de la gestió.
L'objectiu de seguretat i protecció radiològica de la gestió dels residus radioactius és que es prenguin les mesures eficaces i necessàries en totes les etapes de la mateixa, a fi de protegir a les persones i al medi ambient dels efectes nocius de les radiacions ionitzants actualment i en el futur, sense que suposen càrregues indegudes per a les generacions futures.
Aquest objectiu ha estat desglossat en una sèrie de principis de protecció i bases ètiques i mediambientals desenvolupats pels organismes internacionals CIRP (Comissió Internacional de Protecció Radiològica), OIEA (Organisme Internacional d'Energia Atòmica), OCDE/AEN (Agència per a l'Energia Nuclear de l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic) i la CE (Comissió Europea).
Amb la finalitat d'arribar a un consens internacional en la seguretat de la gestió dels residus radioactius, aquests organismes internacionals han formulat recomanacions i normativa, entre els quals destaca:
- La Convenció conjunta sobre la seguretat en la gestió del combustible gastat i la seguretat en la gestió de les deixalles radioactives, elaborada en el si del OIEA, ratificada per Espanya el 11 de maig de 1999, i
- Les Directives d'impacte ambiental de la CE, que obliguen als països membres a sotmetre determinats projectes, entre els quals es troben l'emmagatzematge definitiu dels residus radioactius de mitjana i baixa activitat, l'emmagatzematge del combustible irradiat fora de les centrals nuclears i l'emmagatzematge definitiu els residus d'alta activitat, a una avaluació d'impacte ambiental per a garantir que les mateixes no suposen un impacte indesitjable.
Aquests documents reconeixen el dret del public a la informació sobre qüestions relatives a la seguretat de la gestió del combustible gastat i els residus radioactius, així com a la seua participació en els processos de presa de decisions prèvies a la construcció d'alguns projectes en matèria mediambiental, entre els quals s'inclouen les instal·lacions d'emmagatzematge definitiu de residus radioactius.
Responsabilitats
La política de gestió dels residus radioactius correspon als governs de les nacions, la responsabilitat inicial de la gestió correspon als productors dels residus i als operadors o empreses encarregades legalment, mentre que el control de la seguretat de la gestió dels residus recau en els organismes reguladors.
En Espanya, la política i estratègia de la gestió dels residus radioactius es troba definida en els denominats Planes Generals de Residus Radioactius, aprovats periòdicament pel govern, l'ultimo d'ells al juliol de 1999. L'Empresa Nacional de Residus Radioactius. (Enresa) és la companyia encarregada de la gestió dels residus radioactius des de la seva creació en 1984. El conjunt de les estratègies per a la gestió dels residus radioactius pot consultar-se en la seua adreça d'Internet.
El Consell de Seguretat Nuclear, d'acord amb les missions assignades per la seva Llei de Creació de 1980, modificada en 1999, està encarregat de garantir a la societat que la gestió dels residus radioactius es porti a terme de manera segura i que el risc radiològic associat estigui per sota de límits acceptables. Per a això realitza el control i vigilància dels residus en les instal·lacions que es generen, així com de les activitats que Enresa realitza per a la seva gestió.
Qüestions sobre la lectura
1. Quina postura pren aquest escrit respecte dels possibles perills que poden generar els residus derivats se l’ús de l’energia nuclear? Quin penseu que pot ser l’organisme responsable de la seua publicació?
2. Quins tipus de residus radioactius apareixen en el text? Presenten tots el mateix tipus de gestió? Suposa que pertanyes a greenpeace o a qualsevol altre grup ecologista. Quines crítiques (basades en un estudi previ per la teua part) faries al text?
