Els residus sanitaris són generats hospitals, clíniques i en laboratoris farmaceútics. Es poden classificar en:
a) Residus assimilables als urbans, produïts en els serveis d'hospitals que no realitzen tasques sanitàries pròpiament aquestes (oficines, cafeteries, jardins, etc.) . Els seus tipus, característiques i recollida es corresponen al ja tractat en el punt anterior.
b) Residus sanitaris assimilables als residus urbans, produïts en activitats sanitàries però de característiques iguals a residus urbans o domèstics. No impliquen risc de contaminació biològica.
c) Residus biosanitaris perillosos, que posseeixen en la seva composició agents infecciosos i per tant amb capacitat potencial de contagi i toxicitat. Abans de ser recollits pels serveis municipals, és obligatori sotmetre'ls a tractaments de desinfecció.
d) Residus químic-sanitaris perillosos, que contenen substàncies químiques amb capacitat de contaminació ambiental o humana. Són residus tòxics i perillosos, pel que cal aplicar tractaments per a disminuir la seva perillositat. La seua gestió és competència del propi centre sanitari.
e) Residus radioactius de baixa o mitjana activitat (raigs X, radioteràpia). La seua gestió la duu a terme, com en la resta de residus radioactius ENRESA (Empresa nacional de residus radioactius).
Anualment es produeixen a l’Estat Espanyol unes 200.000 tones de residus sanitaris de les quals unes 22.000 tones corresponen a residus bioperillosos i unes 6.600 a residus quimioperillosos i radioactius
Més informació sobre residus sanitaris en aquest document en format PDF
Per poder llegir aquest document necessites el programa Acrobat Reader
Els residus industrials són materials generats en l'activitat industrial. Els residus industrials es classifiquen en:
1. Residus industrials inerts com ferralles, cendres, vidres, i tots aquells que no necessiten un tractament previ a la seva deposició en el medi. No solen presentar grans riscos per al medi ambient, solament impactes visuals.
2. Residus industrials assimilables a urbans. Produïts en totes les indústries, a més de serveis de neteja, oficines. Poden ser tractat amb els residus urbans.
3. Residus industrials especials. Són aquells que suposen un risc per al medi ambient i la salut de les persones, per tant, requereix una separació, transport i tractament específic, no podent ser abocats als col·lectors d'aigües residuals, ni dipositats en abocadors de RSU o inerts. Aquests residus industrials segons les seues característiques físico-químiques són:
3.1. Compostos de metalls pesats (Zn, Pb,Cd). D'origen químic, catalitzadors, recobrimients electroquímics.
3.2. Residus d'olis i greixos com refrigerants, anticorrosius i lubrificants.
3.3. Productes farmacèutics, medicaments caducats.
3.4. Compostos orgànics i halogenats. PCB´s, PCT´s i PVC.
Els residus tòxics i perillosos (RTP) es defineixen, segons la legislació, com aquells que contenen determinades substàncies o materials (arsènic, cadmi, biocides i altres compostos) en quantitats que suposen un risc tant per a la salut humana com per als recursos naturals i el medi ambient. L'origen dels RTP es troba en els propis processos industrials o en la formació de subproductes, com reactius esgotats, equips contaminats o productes abandonats). Entre els efectes que poden ocasionar, destaquen les alteracions sobre la salut per ingestió o inhalació dels mateixos, mals físics per contacte i risc d'incendis. A més provoquen, com altres residus, contaminació del sòl i d'aigües superficials i subterrànies. Els seus efectes depenen de la quantitat, del ritme de producció i de la seua durada en els llocs que es dipositen.
En el seu tractament s'utilitzen tres mètodes:
a) Tractaments químics que transformen les substàncies perilloses o tòxiques en altres de menor nivell de perillositat
b) Tractaments fisicoquímics, que separen o aïllen els productes perillosos de la resta.
c) Tractaments tèrmics a elevades temperatures que permeten la seva descomposició.
d) Aïllament en dipòsits de seguretat, és a dir, abocadors localitzats en terrenys geològics segurs i sotmesos a un control sanitari. Les seves característiques són molt similars a les requerides per als abocadors controlats.
La legislació espanyola defineix com residus radiactius (RR) tot material que conté o estiga contaminat amb isòtops radiactius en concentracions o nivells superiors als establerts per les autoritats competents i per als quals no es preveu cap ús. Les fonts de residus radiactius són les centrals nuclears, la indústria, els hospitals i la investigació, que empren isòtops radiactius en les seves activitats. En aquesta pàgina teniu una informació molt interessant sobre el tema
Existeixen una gran varietat de residus radiactius que es classifiquen atenent als factors següents:
a) El període de semidesintegració, és a dir, el temps que tarda una massa d'un determinat isòtop en reduir-se a la meitat. Així, existeixen residus radiactius de vida curta, que perden la meitat dels seus radioisòtops en menys de 30 anys, i residus radiactius de vida llarga, que tarden milions d’anys a perdre la meitat de la seua quantitat.
b) La intensitat de la seua activitat, per a la qual cosa es fixen uns límits màxims en cada element. Així tenim els residus d'alta activitat, en els quals se superen els límits fixats, i que solen ser els combustibles gastats i subproductes d'aquests combustibles que es generen en les centrals nuclears, i els residus de baixa i mitjana activitat, que no superen els límits màxims, l'origen dels quals és divers i en els quals s'inclouen les eines i materials de manteniment de centrals nuclears; xeringues, guants, material mèdic divers usat en medicina nuclear i radioteràpia en hospitals, fonts industrials i restes biològiques contaminats de laboratoris i centres d'investigació.
c) La toxicitat: Reflecteix la quantitat de radiació ionitzant que emeten els radionúclids i que disminueix amb el temps. S’estableixen 4 grups:
1
Molt alta
Ra226, Po 239
2
Alta
Co60 , I131
3
Moderada
C14, P32
4
Baixa
H3 , Urani natural
El volum de residus d’alta activitat suposa un 1% del total; provenen d’operacions en les centrals nuclears i de l’armament nuclear; són els que posseeixen una vida més llarga i són els més perillosos. Els residus de mitjana i baixa activitat representen un volum molt major.
1.4.1.- Gestió dels residus radiactius.
Hi ha dos possibilitats:
* Alliberament al medi. Només poden ser alliberats aquells residus (normalment gasos i líquids) de molt baixa activitat i període de vida curt. No obstant això, l'alliberament de residus pot produir-se per accidents, fugides o mal funcionament de les instal·lacions nuclears, fets que poden originar una contaminació molt important en l’atmosfera, les aigües i el sòl. Un cas especial mereix ressenyar-se: l'alliberament de residus per abocament en el fons marí. Els residus condicionats en bidons han estat abocats al fons marí fins els anys 80, que per la Convenció de Londres es va establir una moratòria per a evitar-lo. Observacions recents d’aquests bidons han posat de manifest esquerdaments i corrosions en els recipients per on poden passar els radioisòtops a l'aigua marina, i afectar, per tant, a les xarxes tròfiques.
* Emmagatzematge. Tots els residus, però especialment els d'alta activitat han de ser aïllats mitjançant barreres físic-químiques, d'enginyeria o geològiques, per a evitar la seva dispersió, i ser emmagatzemats convenientment. Els residus de baixa i mitja activitat solen ser emmagatzemats en superfície o bé subterràniament a mitjana o gran profunditat. Els d'alta activitat solen tenir un emplaçament temporal perquè decaiga la seua activitat i es refreden, normalment en piscines de les pròpies centrals nuclears, i deuen acabar en emmagatzematges definitius, geològicament estables: àrees granítiques o mines de sal abandonades. A l’Estat Espanyol, l'activitat nuclear ha produït fins la data gairebé 2.000 tones de residus d'alta activitat (que s'incrementen anualment en 160 tones), per al que no es disposa de cap zona ni temporal ni definitiva per al seu emmagatzematge, encara que s'espera tenir operatiu una MTC per a l'any 2013. La seva gestió correspon a ENRESA (Empresa Nacional de Residus radiactius). Els de baixa i mitja activitat (aproximadament un camió diari d'escombraries: 1.000 m3/any, que equival a unes 2.000 tones) s'emmagatzemen en el cementiri nuclear del Cabril, a Còrdova
1.5.- Residus agrícoles, ramaders i forestals
Els residus agrícoles i ramaders, també denominats agropecuaris, són els residus que s'originen com a conseqüència de l'agricultura i la ramaderia. Destaquen principalment els plaguicides, els adobs químics, els insecticides, les restes agrícoles, els purins i els excrements d'animals (gallinasa). Són molt abundants i estan dispersos, pel la qual cosa són de difícil control i constitueixen una de les principals fonts de contaminació del sòl i d'aigües superficials i subterrànies.
Els residus forestals es generen per les activitats realitzades en els boscos (silvicultura). Els principals productes són branques, fulles, escorça, arrels, etc. Tots aquests residus posseeixen un elevat contingut en matèria orgànica, nutrients importants, com nitrogen, fòsfor i potassi, oligoelements i, per això són emprats com abonament orgànic o compost). Altra utilitat d'aquests residus és la de la seva ocupació com font alternativa d'energia (biomassa). El seu control és necessari, amb la finalitat d'evitar els problemes de contaminació del sòl i de l'aigua que ocasionen, així com el risc d'incendis.
