Tema 7: Problemes ambientals globals (1): Residus sòlids
1- Els residus. Definició i tipus
1.1.- Residus sòlids urbans (RSU)
3- Què podem fer nosaltres amb els residus que generem?
3.1 Composició del fem domèstic
Lectura 1: Acció ecologista: la incineració no és l'alternativa
Lectura 2: Los residus radioactius
Lectura 3: Repercusions del PIR a l’Horta Sud
Com es va veure en el tema dos, dedicat a la biosfera, els sistemes naturals generen una sèrie de deixalles, les quals són incorporades al cicle de la matèria i al flux d’energia, de manera que són constantment reutilitzades i no generen, per tant residus. El problema apareix quan el ritme de producció d’aquestes deixalles, generades per l’activitat humana, augmenta de forma descontrolada i els cicles naturals no són capaços de reciclar-les. Apareix aleshores el problema dels residus, sobretot en els països desenvolupats, on hi ha una gran activitat industrial i un gran consum de productes. Per fer-vos una idea, a l’Estat Espanyol es generen anualment més de 300 milions de tones de residus, xifra que tendeix a augmentar. En aquest tema estudiarem l’origen, tipus i efectes principals dels residus sòlids procedents de l’activitat humana, les mesures encaminades a minimitzar el seu impacte sobre el medi ambient i, finalment, què podem fer nosaltres, a la nostra escala per evitar aquest problema.
1- Els residus. Definició i tipus
Els residus s'han definit de múltiples maneres:
Des d'un punt de vista econòmic, residus són tots els materials generats per les activitats de producció i consum que no arriben a tenir cap valor econòmic i són rebutjats, és a dir, retirats del cicle productiu.
Des del punt de vista ecològic, els residus són el conjunt de materials o formes d'energia descarregats al medi ambient per l'home, i susceptibles de produir contaminació (impacte ambiental).
Com en els temes 3 (la contaminació de l'aire) i 4 (la contaminació de les aigües) ja hem parlat de residus gasosos i líquids, tractarem en aquest tema l'estudi dels residus sòlids. En parlar de residus sòlids se sol pensar de forma immediata en les deixalles domèstiques (allò que en diem vulgarment el fem). No obstant això, la procedència i els tipus de residus són molt variats i, per a classificar-los, podem aplicar diferents criteris basats en les seues característiques, en els materials que els componen, en els tractaments als quals se'ls pot sotmetre o atenent a la seva procedència, sent aquesta última la classificació més utilitzada. (Taula 1).
|
Origen/sector
d’activitat
|
Tipus
de residus
|
Classes
|
Exemples
|
|
Primari (agricultura, ramaderia i silvicultura) |
|
|
|
|
Secundari (indústria i energia) |
|
|
|
|
Terciari (serveis) |
|
|
|
Taula 1.- Classificació dels residus segons la seva procedència
La responsabilitat de la gestió dels recursos a l’Estat Espanyol és competència del Ministeri de Medi Ambient, les Comunitats Autònomes, els Municipis i les empreses que els generen.
1.1.-
Residus sòlids urbans (RSU) 
Els residus sòlids urbans són els generats per les activitats desenvolupades en els nuclis urbans o en les seves zones d'influència (taula 2):
|
Activitat
generadora de RSU
|
Tipus
de RSU
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Taula 2.- Origen i tipus de RSU.
Totes aquestes deixalles són gestionades pels municipis, bé directament, bé a través de contractes amb empreses especialitzades. Els RSU tenen una composició molt heterogènia. La quantitat deresidus varia d’un país a un altre (els països desenvolupats generen molts més residus per habitant i dia que els països menys desenvolupats i , dins d’un mateix país, hi ha diferències en funció de la zona (urbana o rural), nivell de vida de la població, estació de l’any, etc
Els efectes més comuns que provoquen els RSU són els següents:
- Olors desagradables, provocades per la descomposició de la matèria orgànica present.
- Riscs per a la salut, ja que si s'acumulen de forma incontrolada, afavoreixen la proliferació de rates, mosques, etc., que són possibles portadors de malalties.
- Contaminació del sòl i d'aigües superficials o subterrànies; en aquestes últimes per lixiviació, quan l'aigua de pluja arrossega substàncies a l’interior de la Terra
- Contaminació de l'aire per combustions, controlades o incontrolades.
- Degradació del paisatge.
Els mètodes d'eliminació dels RSU són bàsicament de 4 tipus:
1. Abocadors.
L'ús d'abocadors (cast: vertedero) ha estat el primer dels mètodes emprats per l'home per a eliminar els residus, per ser simple i barat, però presenta greus problemes ambientals (alteració del paisatge, olors, contaminació d'aigua) i de salut (malalties transmeses per rates o insectes que hi proliferaven), en mancar de controls adequats. En l'actualitat s'utilitzen cada vegada més els denominats abocadors controlats, situats en terrenys adequats, on es dipositen de forma ordenada els residus sota condicions segures i supervisades que eviten els problemes de contaminació d'aigua, aire i sòl. Les característiques i factors que es tenen en compte per a la instal·lació i bon manteniment de l'abocador són les següents
a) Condicions geològiques i geomorfològicas del terreny: terreny impermeable o impermeabilitzat artificialment per a evitar contaminació d'aigües subterrànies per lixiviació, terreny en pendent per recollir els lixiviats i transportar-los a basses de recollida.
b) Condicions climatològiques: elegir per a la seva ubicació una zona on existisquen taxes de precipitacions baixes i elevada evapotranspiració per a reduir així la producció de lixiviats.
c) Instal·lar punts de sortida dels gasos (principalment metà) que es produeixen com a conseqüència dels processos de descomposició.
d) Recobriment amb capes de terra en les quals siga possible el creixement de vegetació autònoma, el que faria disminuir l'impacte paisatgístic.
e) Accessos per al pas de vehicles i un tancat que impedisca el pas de persones i animals.
Abocador incontrolat (esquerra) i controlat (dreta)
Com funciona un abocador controlat
1. Terreny impermeable per evitar la lixiviació
2. Capa impermeable inferior El fons de l’abocador s’impermeabilitza acuradament de manera que els lixiviats (líquids resultants de la descomposició dels residus) no es puguen filtrar sòl avall i contaminar les aigües subterrànies de la zona.
3. Capa de drenatge dels lixiviats formada per graves recull els lixiviats i els condueix fins a les basses de recollida.
5. L’enterrament diari dels residus amb una capa de terra elimina les molèsties i els problemes sanitaris que d’altra manera es podrien produir i assegura el confinament correcte dels residus.
6. Una bateria de canonades permet que els gasos que es generen dins l’abocador com a resultat de la fermentació dels residus orgànics siguen evacuats i, fins i tot, es puguen aprofitar.
Un cop ple, l’espai que ocupava l’abocador pot ser recuperat per a altres usos.
Més informació sobre abocadors controlats en aquest document en format PDF
Per
poder llegir aquest document necessites el programa Acrobat Reader 
Els avantatges d'aquest mètode d'eliminació són la seua instal·lació, uns costos reduïts i un impacte ambiental menor si es controla i gestiona de forma adequada. Entre els inconvenients destaquen la necessitat de grans superfícies de terreny allunyat de nuclis urbans i la producció de lixiviats, fins i tot, després que l'abocador siga clausurat.
2. Incineració.
Consisteix en un procés de combustió tèrmica (a 900ºC o més) controlada que provoca una oxidació del C i H presents en la matèria orgànica dels residus, obtenint-se com productes cendres, CO i H2O. Si en els fems existeix PVC, es produeix, a més, dioxines i furans. Amb aquest mecanisme s'aconsegueix reduir el pes i volum dels RSU en poc temps i espai.
En principi aquest seria el millor tractament dels residus. No obstant això presenta certs inconvenients:
- Alts costos d'instal·lació i explotació.
- Consum energètic (combustibles) per al seu funcionament.
- Impacte ambiental per contaminació gasosa (dioxines i furans).
- Originen escòries i cendres que deuen ser eliminades en abocadors.
Una planta incineradora és una instal.lació on té lloc un procés de combustió controlada del rebuig dels residus (la fracció no reciclable), els quals són transformats en cendres, escòries (compostos inorgànics semifosos i refredats) i gasos. D’aquesta manera es redueix de forma important el volum de residus i s’aprofita l’energia que contenen per generar electricitat. Les cendres i escòries són objecte d’una disposició controlada i els fums i gasos són rentats i depurats.
Esquema de la planta
La planta d´incineració la podem dividir en sis zones:
1. Fossa d’emmagatzematge de deixalles. 2. Els forns. 3. El generador. 4. El filtre de rentat dels gasos àcids. 5. La xemeneia. 6. Les escòries
Esquema de funcionament
Els residus arriben a la planta en camions de caixa tancada i compactadors, i prèvia autorització s’adrecen a una bàscula electrònica per a ésser pesats. Posteriorment, passen a la plataforma de maniobra, des d’on aboquen la seva càrrega al fossat d’emmagatzematge. Una grua s’encarrega aleshores d’agafar la brossa i introduir-la al forn, on es processa a la cambra de combustió i a la de post-combustió. Els gasos que es produeixen passen a la caldera de recuperació on es genera el vapor reescalfat que, mitjançant un turboalternador, es convertirà en energia elèctrica. La fracció sòlida (escòries) són tractades i emmagatzemades en zones controlades. Els gasos passen per una sèrie de filtres abans de sortir a l’atmosfera per la xemeneia.
Animació : Com funciona una incineradora (diari El Mundo)
Més informació sobre incineradores en aquest document en format PDF
Per
poder llegir aquest document necessites el programa Acrobat Reader
3.
Reciclat. 
Consisteix en la separació selectiva de fraccions dels residus i la seua reutilització. És el procediment més complet i ecològic, podent-se separar i reutilitzar fins el 85% dels residus, bàsicament paper, plàstics, metalls i sobretot vidre, realitzant una separació en origen o en destinació. Amb aquest tractament s'estalviaria gran quantitat de recursos materials i energètics, eliminant al mateix temps els residus. En les ciutats sol haver contenidors específics per a la recollida de paper i vidre, i programes per a la recollida de piles. A més poden existir instal·lacions, anomenades Centres de Recuperació de Residus, deixalleries, ecoparks, etc. on es reben els diversos tipus de residus domèstics, els quals seran reciclats posteriorment per separat
Més informació sobre reciclatge en aquest document en format PDF
Per
poder llegir aquest document necessites el programa Acrobat Reader
4. Compostatge.
Consisteix en la separació de la matèria orgànica dels RSU i la seva utilització per a la fabricació, mitjançant processos biològics aerobis, d'un fertilitzant orgànic que rep el nom de compost. El rendiment en la reutilitzación dels RSU per aquest mecanisme pot arribar al 30-40%, i encara que suposa una bona alternativa en la gestió dels RSU no és molt utilitzada a causa de la presència de restes de vidre i plàstics en el compost, no separats totalment, pel que a vegades és rebutjat per l'agricultor.
CONTINUA