EL CATABOLISME

 

APUNTS DEL TEMA

Conceptes elementals del metabolisme (BEROSUS.ORG) Arxiu .pdf

WEB DE José Luís Sánchez Guillem (Oviedo). Tema respiració.

EL CATABOLISME. "Proyecto Biosfera" (MEC)

 

Animacions de John Kyrk

Glucòlisi

Cicle de Krebs

El mitocondri

 

 

?1. Característiques generals del catabolisme

Els organismes heteròtrofs obtenen l’energia que necessiten mitjançant reaccions d'oxidació-reducció de la matèria orgànica. Els heteròtrofs aeròbics l'obtenen de la respiració aeròbia, mentre que els heteròtrofs anaeròbics ho fan a partir de reaccions de fermentació. Els éssers autòtrofs, a més d'aquestes reaccions, poden obtenir energia a partir de reaccions com la fotòsintesi, ja que poden aprofitar l'energia de la llum.

La respiració cel·lular és un procés catabòlic en què la matèria orgànica -d'estructura complexa i posseïdora d'una energia potencial- és degradada totalment mitjançant una sèrie de reaccions oxidatives fins a transformar-se en molècules senzilles com el CO2 i H2O, alhora que s’allibera l'energia continguda al seus enllaços. Aquesta energia és parcialment emmagatzemada en una forma útil per a la cèl·lula ( molècules d’ATP); la resta es perd en forma de calor. La respiració és un procés que té lloc a nivell cel·lular, fonamentalment al mitocondri. Cal parlar també d'una respiració anaeròbia típica d'alguns microorganismes. Parlarem breument d'ella en el punt 4
Les fermentacions anaeròbiques són un conjunt de rutes metabòliques amb què els organismes poden obtenir energia a partir de molècules orgàniques en absència d'oxigen molecular. El producte final de la fermentació és un altre compost orgànic , ja que la matèria orgànica no es degrada (oxida) totalment. El procés fermentatiu té lloc a l'hialoplasma de les cèl·lules. Atés que la vida va sorgir en una atmosfera sense oxigen, aquesta fermentació anaeròbia constitueix el mecanisme biològic més antic destinat a l'obtenció d'energia. La major part dels organismes superiors han mantingut la capacitat de fermentar la glucosa en absència d'oxigen , sota determinades circumstàncies.

En la figura següent podem observar l'esquema general del catabolisme cel·lular aerobi:

* En una primera fase té lloc la transformació de les macromolècules en les seues subunitats constituents. Les macromolècules que formen la reserva energètica de les cèl·lules són els greixos (triacilglicèrids) i els polisacàrids (midó i glicogen). Les proteïnes tenen unes altres funcions que les energètiques, malgrat que en absència dels altres tipus moleculars poden ser utilitzades per a l'obtenció d'energia. Quantitativament són els greixos les molècules energètiques més importants ja que la seua oxidació allibera sis vegades més energia que una massa idèntica de glicogen (un ésser humà té reserves de glicogen per a un dia i de greixos per a tot un mes; si tota aquesta reserva estigués en forma de glicogen, la massa corporal augmentaria uns 25 Kg).
Els greixos són desdoblats en àcids grassos i glicerina. El glicogen en glucosa i les proteïnes en amonoàcids. Aquest processos són catalitzats enzimàticament (lipases , amilases , peptidases , etc) i tenen lloc a l'hialoplasma ?cel·lular; també és possible que aquestes molècules unitat entren directament a la cèl·lula després d'haver estat degradades prèviament per un procés de digestió extracel·lular. Recordeu la digestió humana

* La fase II consisteix en l'obtenció d'acetil-CoA -molècula de 2 carbonis unida a un coenzim- a partir de l'oxidació dels àcids grassos , monosacàrids i aminoàcids. Cada biomolècula té les

seues reaccions específiques per arribar a acetil CoA : glucòlisi , b-oxidació, etc. Aquesta fase té lloc a l'hialoplasma i a l'interior del mitocondri.Hi ha una producció limitada d’ATP i NADH (coenzim reduït)

*En la fase III l'acetil CoA -que prové de l'oxidació parcial dels glúcids , àcids grassos i aminoàcids- s'incorpora al cicle de Krebs o cicle dels àcids tricarboxílics el qual constitueix en les cèl·lules aeròbies la ruta final comuna de l'oxidació de les molècules combustibles. El cicle de Krebs consisteix en una sèrie cíclica de reaccions oxidatives on es degraden el metabòlits obtinguts en la fase anterior. Aquest procés té lloc a la matriu mitocondrial. Al cicle de Krebs, els grups acetil (CH3-CO-) de l'acetil CoA són degradats enzimàticament i formen dues molècules de CO2 i quatre parells d'àtoms d'hidrogen (protons + electrons). Aquests electrons són captats per coenzims (FAD i NAD+) que es reduiran a FADH2 i NADH . Seguidament aquests electrons passaran a una cadena de transport electrònic situada a la membrana mitocondrial interna fins a ser transferits a l'oxigen, el seu últim acceptor, i passa a formar H2O.

Panorama general de la respiració aeròbia (Fosforilació oxidativa)

Completa informació sobre el procés de la respiració cel·lular. Cal haver estudiat a fons el tema per poder traure'n profit

 

 

ANIMACIONS SOBRE ASPECTES BÀSICS DEL CATABOLISME

Animacions extretes d'aquesta pàgina: Llorenç Pons Madrid - IES Josep Miquel Guàrdia. Alaior - Menorca

 

CONTINUA

 

Pàgina principal de biologia de 2 BAT

 

 

3.2.3. Cadena respiratòria

Està formada per una sèrie de proteïnes transportadores d'electrons situades en la cara interna de les crestes mitocondrials  i que transfereixen electrons procedents de l'oxidació del sustrat fins a l'O2 , el qual serà reduït i   formarà posteriorment aigua.

 

La fosforilació oxidativa   és el darrer pas del catabolisme i suposa el procés en què s'allibera la major part de l'energia metabòlica de les molècules orgàniques; en aquest procés , les molècules de NADH i FADH2 obtingudes a les fases anteriors , transfereixen cap a l'oxigen molecular ( O2 ) els electrons que han obtingut de l'oxidació dels combustibles biològics (glucosa i àcids grassos). Aquesta reacció allibera una gran quantitat d'energia que és utilitzada per produir ATP; la resta s'allibera en forma de calor.

Aquest alliberament d'energia es realitza de forma gradual i pot ser aprofitat per la cèl·lula. És possible fer que la reacció H2 + 1/2 O2 ---- H2O es puga realitzar a través de nombrosos passos menuts , de manera que la major part de l'energia d'aquesta reacció puga ser transformada en una forma d'emmagatzematge en lloc de ser alliberada sobtadament en forma de calor (veure esquema pàg 4?????????? )

Tot i que el procés químic general de l'oxidació de NADH i FADH2 implica una transferència d'hidrogen fins a l'oxigen , no hi ha una transferència directa d'atoms sencers d'hidrogen: allò que és important són els electrons dels àtoms d'hidrogen. Això és degut a què els àtoms d'hidrogen poden ser facilment dissociats en electró + protó (H+). Els electrons són desviats cap a la cadena respiratòria , mentre que els protons s'escapen fins a l'ambient aquós veí on resten fins que els electrons arriben a la fi de la cadena respiratòria , moment en què neutralitzen la càrrega negativa originada per l'adició final dels electrons a la molècula d'oxigen. 

El transport es realitza a través d'una sèrie de reaccions d'òxido-reducció. Cada pas fa intervenir dos constituents de la cadena respiratòria , que presenten diferents potencials re-dox. El potencial re-dox mesura l'afinitat d'un transportadors pels electrons. L'afinitat és major quan major és el potencial re-dox. Els electrons passen des el constituent que té un potencial re-dox menor finsa un altre que el té major.

En cada pas la cadena de transport electrònic ,   els electrons cauen a un nivell energètic més baix , fins que  , finalment , són transferits a molècules d'O2 que han entrat al mitocondri per difusió. Les molècules d'oxigen tenen la major afinitat pels electrons (potencial re-dox alt) , i per tant , es troben en el seu nivell energètic més baix. En el camí que va des del NADH fins a l'O2 existeixen tres tipus de complexeos respiratoris lligats a la membrana:

* Complex NADH deshidrogenasa

* Complex citocrom b/c

* Complex citocrom oxidasa.

El complex NADH deshidrogenasa accepta els electrons del NADH i els transfereix a la ubiquinona (o coenzim Q); aquest transfereix novament els electrons al complex b/c que posteriorment els transferirà al complex citocrom oxidasa. aquest darrer és l'encarregat de cedir els electrons a l'oxigen molecular , últim acceptador d'electrons , tot originant-se d'aquesta forma  una molècula d'aigua. Recordem que els diferent components de la cadena respiratòria es van reduïnt/oxidant segons accepten o cedeixen els electrons.

Els diferents components de la cadena respiratòria es troben separats com a unitats independents , pero difonen pel pla de la bicapa ipídica de la membrana mitocondrial interna; per tant la transferència d'electrons està mediada per col·lisions a l'atzar entre molècules donadores i acceptores.

A mesura que els electrons són tranferits a cadascun d'aquests complexos respiratoris , van perdent energia lliure. L'energia que s'allibera quan aquests electrons cauen als nivells energètics menors  s'aprofita, d'una manera encara no totalment aclarada ,per a bombejar  protons a través de membrana des de la matriu a l'espai intermembranós i crear un gradient electroquímic.

La formació d'ATP està associada al moviment de tornada de protons a favor de gradient. Al seu torn , aquest gradient impulsa un flux de protons a través d'un complex enzimàtic de la membrana mitocondrial interna que genera ATP a partir d'ADP.La hipòtesi que explica aquest acoblament entre els dos processos , un de químic - d'oxidació-reducció a la cadena respiratòria - i un altre d'osmòtic - transport de protons- es conegut amb el nom d'hipòtesi quimiosmòtica de Mitchell , el resultat del qual és la fosforilació oxidativa. L'ATP sintetitzat es transfereix des del mitocondri fins a la resta de la cèl·lula on impulsarà diverses reaccions metabòliques. El complex de proteïnes associades a la síntesi d'ATP s'anomena complex F0F1 , que forma tota una sèrie de protuberàncies cap a l'interior de la membrana mitocondrial interna que poden ser observades amb el microscopi electrònic.

2

 

3

 

Els diferents components de la cadena respiratòria es troben separats com a unitats independents , pero difonen pel pla de la bicapa lipídica de la membrana mitocondrial interna; per tant la transferència d'electrons està mediada per col·lisions a l'atzar entre molècules donadores i

 

4