ÀCIDS NUCLEICS
Els àcids nucleics són macromolècules polimèriques formades per C ,O ,H ,N i P. Les seues unitats bàsiques reben el nom de nucleòtids. A diferència dels aminoàcids, cadascun dels quals és una espècie química definida, els nucleòtids són molècules complexes que resulten de la combinació d'una molècula d'àcid fosfòric amb una pentosa i una molècula cíclica anomenada base nitrogenada:
* La pentosa pot ser la ribosa o la desoxiribosa
* Les bases nitorogenades són estructures heterocícliques que contenen àtoms de nitrogen i poden ser de dos tipus :* Púriques , derivades de la purina , molècula constituïda per dos cicles o anells. Són l'adenina (A) i la guanina (G).
* Pirimidíniques , derivades de la pirimidina , molècula amb un únic cicle En tenim la timina (T) , uracil (U) i la citosina (C).
Bases nitrogenades unides per enllaços d'hidrogen
Estructura de l'ADN
L'ADN està constituït per la polimerització de nucleòtids d'adenina, guanina, citosina i timina. Presenta un gran pes molecular. Al medi aquós cel·lular els llargs filaments d'ADN adopten una configuració espacial en la qual es poden descriure diversos nivells estructurals diferents, de complexitat creixent; cadascún depén de l'anterior i condiciona el següent: són les estructures primària, secundària i terciària
Estructura primària
Es tracta de la cadena polinucleotídica lineal que ens informa de la composició en bases (% de cadascuna) i la seua seqüència , és a dir , l'ordre relatiu d'aquestes en la molècula. A l'igual que les proteïnes , les molècules d'ADN són específiques i cada organisme té un ADN que és idèntic per a totes les seues cèl·lules i que posseeix una seqüència específica on resideix la informació necessària per a la síntesi de proteïnes que seran les molècules encarregades de realitzar la major part de les funcions cel·lulars.
Estructura secundària.
El següent model va ser proposat per Watson i Crick el 1953 i rep el nom de doble hèlix.
La molècula d'ADN està formada per dues cadenes polinucleotídiques, encarades per les seues bases i unides entre elles per ponts d'hidrogen.
Aquestes cadenes es troben arrollades en una doble espiral i formen una estructura semblant a una escala de caragol on els passamans corresponen als dos esquelets de polidesoxiribosa-fosfat i els escalons de la qual serien els parells de bases enfrontades entre si. Cada 10 parells de bases constitueix una espira de la doble hèlix. Les dues cadenes són antiparal·leles.
L'aparellament entre bases no és aleatori sinó que presenta una correspondència: La Adenina s'aparella sempre amb la Timina (mitjançant 2 ponts d'hidrogen) i la Guanina amb la Citosina (3 ponts d'hidrogen). Les bases púriques , que són més grans es troben encarades a les bases pirimidiniques , més xicotetes , cosa que permet que el diàmetre de la doble hèlix reste constant. Es pot considerar , doncs , que la seqüència d'una cadena determina la seqüència de bases de l'altra.
Les dos cadenes que formen la doble hèlix no són idèntiques , sinó complementàries , de manera que cadascuna d'elles actuarà de motlle d'una nova cadena complementària al procés de la duplicació de l'ADN
Estructura terciària
A les cèl·lules eucariòtiques l'ADN es troba dintre del nucli. Per això , aquesta gran molècula ha de sofrir una sèrie de plegaments sobre si mateixa. Aquesta estructura plegada es realitza mitjançant la unió amb unes molècules protèiques anomenades histones. Els cromosomes són, doncs , associacions entre ADN i proteïnes històniques.
Estructura i tipus d'A.R.N.
L'ARN és un biopolímer format per l'encadenament de nucleòtids d'A, U, C i G.Les característiques químiques que diferencien l'ARN de l'ADN són les següents:
* Presenten ribosa en lloc de desoxiribosa.
* Pel que fa a la natura de les base, tres de elles es troben als dos tipus d'àcids nucleics , però a l'ARN en lloc de timina hi ha uracil.
* L'àcid ribonucleic presenta en eucariotes una estructura primària , constituïda per una única cadena, tot i que en alguns casos existeixen certes regions de la mateixa cadena amb un aparellament parcial. En aquest cas les correspondències serien:
A = U i C = G.
Fonamentalment es reconeixen tres tipus d'ARN a les cèl·lules eucariòtiques:
ARNm o missatger.
El podem trobar al nucli i al citoplasma. Es tracta d'una cadena lineal , no massa gran d'ARN que participa al procés de transcripció , és a dir ,el podriem considerar com una “fotocòpia” de l’ADN nuclear que transportarà la informació d’aquest des del nucli al citoplasma cel·lular perquè se sintetitzen les proteïnes. Cada tres bases consecutives constitueix un triplet o codó.
ARNr o ribosòmic.
Juntament amb proteïnes forma uns orgànuls cel·lulars anomenats ribosomes i que estan relacionats amb la síntesi de proteïnes.ARNt o de transferència.
Està present al citoplasma cel·lular i també participa al procés de síntesi de proteïnes on serà l’encarregat de dirigir la seqüència d’aminoàcids que constituiran la proteïna. Són molècules petites (80-100 nucleòtids) que presenten un aparellament parcial entre les seues bases , cosa que li atorga un aspecte de fulla de trèvol. Presenta un triplet de bases anomenat anticodó i que serà complementari d'un determinat codó de l'ARNm. En altre costat de la seua estructura està unit a un determinat aminoàcid (en funció del seu anticodó)
